Resultats de la cerca

Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Llicenciat en dret per la Universidade de Lisboa, s’especialitzà en relacions internacionals i ciència política Professor a les universitats de Lisboa i Ginebra i de la Georgetown University Washington, DC, els anys 1995-98 fou director del Departament de Relacions Internacionals de la Universidade Lusíada de Lisboa Diputat des del 1985 pel Partido Social Democrata , ha ocupat càrrecs en la direcció d’aquest partit i la vicepresidència del Partit Popular Europeu Ministre d’Afers Estrangers 1992-95 del govern portuguès, l’abril del 2002 en fou designat primer ministre, càrrec que renovà en…

Graduat en dret el 1987 i doctorat el 1990 a la Universitat de la seva ciutat, on del 1990 al 1999 fou professor Aquests anys entrà en contacte amb Vladimir Putin , aleshores alt funcionari a l’ajuntament de la ciutat, del qual esdevingué un estret collaborador Després d’exercir com a assessor de relacions exteriors de l’alcalde de Sant Petersburg Anatoli Sobčak 1990-95, collaborà també amb Putin al Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB soviètic quan aquest en fou nomenat cap el 1998 L’any 2000 fou director de campanya en les eleccions que portaren Putin a la presidència de…

Pertanyent a una família important de Iecla Múrcia molt vinculada a la dreta espanyola més conservadora, es formà a l’acadèmia militar de Saragossa i s’incorporà al cos de la Guàrdia Civil, on arribà al grau de coronel Inicià la carrera al País Basc, on treballà en una unitat d’infiltrats i confidents d’ETA El 1992 fou cessat temporalment per l’aleshores director del cos Luis Roldán, després d’una acusació per tortures a un membre d’ETA, de la qual fou absolt Posteriorment, després d’una temporada com a agregat de seguretat a l’ambaixada espanyola a l’Equador passà a cap de la…

Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…

Llicenciat en història per la Universitat de Girona, des del 1998 ha impartit història contemporània a les Facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials d’aquesta universitat Ha publicat estudis sobre l’integrisme catòlic i sobre la memòria històrica, entre els quals destaca  Elogi de la memòria 2005, guardonat amb el premi Joan Fuster d’assaig del 2004 És patró de la Fundació Altem, dedicada a la integració de discapacitats psíquics i de la Fundació Tutelar de l’Empordà Regidor de l’Ajuntament de Figueres des del 1999, l’any 2007 en fou elegit alcalde, càrrec que exercí fins…

Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell  que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia  La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga…