Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra…

Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

D’origen jueu i militant socialdemòcrata, fou empresonat pels nazis i el 1938 fugí a Suècia, on visqué fins a la postguerra Elegit diputat 1956, esdevingué ministre d’afers exteriors 1959-66 i president del partit socialista austríac 1967 Canceller de la república des del 1970, féu una política interior reformista i una d’exterior de neutralitat activa fins que, havent perdut el seu partit la majoria absoluta a les eleccions del 1983, dimití Tingué un paper molt destacat al si de la Internacional Socialista

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana 1934, de la qual fou secretari general Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys Especialista en propietat intellectual, publicà El copyright norteamericano 1946, El contrato de edición en la Ley del Libro 1975 i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor 1975 A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino

Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El…

En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini…

Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya…

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de…