Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Pero López de Ayala
Historiografia
Literatura catalana
Política
Historiador, home polític i poeta.
Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral,…
Pedro Figueredo
Història
Política
Revolucionari cubà.
Periodista, fou un dels organitzadors del comitè revolucionari de Bayamo 1867, que inicià el moviment independentista guerra dels Deu Anys Participà en l’ocupació de Bayamo 1868, on compongué l’actual himne nacional cubà Fou nomenat cap d’estat major per Céspedes, però, fet presoner pels espanyols, fou afusellat
John Maitland
Història
Política
Polític escocès.
Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679
Tadeusz Kościuszko

Retrat de Tadeusz Kosciuszko realitzat per un artista desconegut (segle XIX)
© Belarus.by / Museu Tradicional Local de Brest
Història
Política
Polític polonès.
Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar
Antonio Nariño
Antonio Nariño
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític colombià.
Intellectual liberal, empresonat perquè traduí i publicà 1794 la declaració dels drets de l’home 1795-97 i perquè promogué la insurrecció de Nova Granada 1797, fou alliberat després de la revolució del 1810 i fou nomenat president de l’estat 1811 Centralista, s’enfrontà als federalistes, i més tard fou derrotat i fet presoner pels reialistes 1814 Alliberat, Bolívar el nomenà vicepresident de Colòmbia 1821
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Floris van Montmorency
Història
Política
Polític flamenc.
Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament
Aléxandros Papagos
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental
Víctor Maria Concas i Palau
Història
Política
Almirall i polític liberal.
Fou destinat a Cuba 1867-72 i les Filipines 1874-78 Participà en la batalla de Santiago de Cuba 1898, en la qual fou ferit i fet presoner, comandant el creuer “Infanta María Teresa”, que perdé Això li comportà un procés, en el qual fou absolt Fou senador per Tarragona i les Balears, ministre de marina als governs de Segismundo Moret 1905-06 i 1909-10 i senador vitalici 1912 i conseller d’estat És autor, entre altres obres, de La escuadra del almirante Cervera 1900
Mátyás Rákosi
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962