Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
vaga de fam
Política
Mitjà de lluita no violenta (no-violència) que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret Foren cèlebres els dejunis de Gandhi en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni 25 d’octubre de 1920 Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies Als Països Catalans foren…
Lluís Quer i Boule
Història
Política
Diplomàtic i escriptor.
Estudià dret a Barcelona Fou collaborador de Lo Sometent i d’altres revistes de Reus amb el pseudònim Lluís de Gonzaga Secretari de la legació espanyola al Vaticà, a Costa Rica i a Berna, es destacà per la seva tasca humanitària, a la Societat de Nacions, a favor dels presos i els ferits de la Primera Guerra Mundial Publicà obres com Suiza y el progreso social 1931, La embajada de Saavedra Fajardo en Suiza Apuntes históricos 1639-1642 1931 i Apuntes hispano-suizos 1931
Angela Davis
Política
Política i activista nord-americana.
Influïda per H Marcuse, fou professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia Compromesa amb els moviments reivindicatius negres nord-americans i amb el feminisme, milita al partit comunista dels EUA des del 1968 Defensà els Black Panthers i fou acusada 1970 de participar en l’intent de fuga dels germans Soledad, en el qual moriren un jutge i dos presos Símbol de la lluita contra la discriminació racial, després d’estar empresonada fou declarada innocent 1972 El 1984 fou candidata a la vicepresidència del seu país pel PCUSA És autora, entre altres obres, d' Angela Davis An…
quòrum
Política
Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi són presos.
Normalment el quòrum es fixa en la majoria absoluta la meitat més un de la totalitat dels membres de l’assemblea, bé que en casos excepcionals hom pot establir un nombre més alt d’assistents com els dos terços L’existència d’aquest procediment evita que hom prengui acords al marge de la majoria Per tal d’evitar que la manca de quòrum obstrueixi les votacions, hom estableix a vegades la validesa de les votacions en segona convocatòria al marge del quòrum
Agustí Viñas i Reig
Política
Ajustador i torner mecànic.
Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en…
Pere Bonet i Cuito
Història
Política
Polític sindicalista.
De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a Barcelona pel…
Ramiz Alia
Política
Polític albanès.
Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a aturar la…
Juan María Bandrés Molet
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella 1952, el 1954 començà a exercir l’advocacia a la seva ciutat natal fins l’any 1994 Des de mitjan anys seixanta defensà nacionalistes bascos encausats, alguns dels quals militants d’ ETA , especialment al procés de Burgos El 1977, arran de l’assassinat de l’industrial Javier de Ybarra, trenca les relacions amb ETA, tot i que el 1981 participà en el programa de reinserció de presos impulsat pel Govern de la UCD El 1977 fou cofundador d’ Euskadiko Ezkerra , formació de la qual fou l’únic president A les Corts…
Jordi Sànchez i Picanyol

Jordi Sànchez i Picanyol
© CCMA
Política
Activista cívic, cultural i polític.
Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, el 1996 fou becari del programa de la German Marshall Fund dels Estats Units Ha exercit la docència en diverses universitats, entre d’altres la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya Director adjunt 1996 i director 2001 de la Fundació Jaume Bofill , des d’aquesta institució impulsà estudis i propostes sobre polítiques d’educació i immigració a Catalunya, àmbits en els quals participà en la coordinació i elaboració dels pactes nacionals per a l’educació…
Inés Arrimadas García
Inés Arrimadas García
© Ciutadans
Política
Advocada i política.
Llicenciada a la Universitat de Sevilla 2005, treballà a l’empresa privada El 2008 traslladà la residència a Barcelona i el 2011 ingressà a Ciutadans , partit pel qual fou diputada al Parlament de Catalunya en les eleccions del novembre del 2012, on fou portaveu adjunta d’aquesta formació Revalidà l’escó com a cap de llista en les eleccions del setembre del 2015 El gener del 2017 fou designada portaveu de l’executiva estatal En les eleccions anticipades del 21 de desembre al Parlament de Catalunya convocades pel president del govern espanyol després de cessar i intervenir el govern de la…