Resultats de la cerca

Es graduà en dret al Saint John's College de l’aleshores Hondures Britànica, i durant l’època d’estudiant s’uní al moviment per la independència El 1947 fou elegit alcalde de la capital de la colònia i el 1950 cofundà el Partit de la Unitat Popular, del qual fou líder del 1956 al 1996 Primer ministre de la cambra legislativa autònoma des del 1961, negocià la independència de Belize amb la Gran Bretanya 1981 Posteriorment ocupà el càrrec en 1981-84 i 1989-93 Considerat el pare de la independència de Belize, fou membre des del 1982 del Consell Privat del Regne Unit, l’organisme consultiu del…

El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…

Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i  The New…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia…