Joan Colomines i Puig

(Barcelona, 29 de novembre de 1922 — Barcelona, 22 de febrer de 2011)

Joan Colomines

© Família Colomines

Escriptor, metge i polític.

Trajectòria política

Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya. Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona (1966), de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969) i de l’Assemblea de Catalunya (1971-76), i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).

Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya (1973), partit sobiranista d’ideologia socialista que el 1976 fou membre del Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Al novembre del mateix any s’integrà al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) (1976-77). El 1977 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya i fou elegit successivament diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions del 1980, el 1984 i el 1988. Hi exercí la presidència de la Comissió de Cultura en la segona legislatura i també fou secretari de la de Drets Humans.

Formà part de diversos organismes del Govern de la Generalitat de Catalunya: ponent de la Llei de normalització lingüística (1980-83), comissari de Promoció Exterior del Català (1992-96) i president de la Comissió de Lectorats de Catalunya a les universitats espanyoles. Fou també president de l’Associació Catalana d’Expresos polítics (1976-82).

Activisme cultural

Fou secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filials de l’ Institut d'Estudis Catalans, i també del PEN Club català (1964). Membre del consell de redacció de la revista Serra d'Or (1967-72), organitzà amb Josep Pedreira, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú, el Primer Festival Popular de Poesia Catalana, celebrat el 25 d’abril de 1970 al Gran Price de Barcelona i del qual fou presentador.

Els anys del franquisme s’uní també a diverses iniciatives de tipus cultural, catalanista i democràtic, de les quals ocupà llocs destacats: secretari de la Comissió Catalana d’Amnistia (1969), coordinador de la Campanya de les instàncies a favor de la llengua catalana (1963), membre de les comissions Onze de setembre, des del 1964, de la comissió organitzadora de l’Homenatge al Doctor Jordi Rubió (1967), de la comissió pro premi Nobel a Josep Carner, i de la redacció de l’emissora clandestina La veu de l’Assemblea de Catalunya.

Fou membre de la comissió organitzadora de l’Any Fabra (1968). Entre el 16 de maig de 1959 i el 2 de juny de 1962 i una vegada el 1964 organitzà al seu domicili particular les vetllades literàries Barbolles Poètiques, que enregistrà amb el mateix nom, amb poetes com Salvador Espriu, Joan Oliver o Carles Riba, i altres amb un total de 34 sessions. Amb el nom d’Arxiu Sonor de Poesia 1961-64 reuní de nou un conjunt d’enregistraments de poemes recitats pels mateixos autors. Aquests dos reculls foren donats a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Juntament amb mossèn Vidal Aunós i altres persones, creà el premi de poesia per a inèdits Mossèn Amadeu Oller a la parròquia de Sant Medir de la Bordeta.

Fou també president del Club Nàutic d’Arenys de Mar (1995-97) i col·laborà amb articles d’opinió en diaris com Avui, La Vanguardia, o revistes com PresènciaSerra d’Or, entre altres

Literatura

Treballà en la promoció de la poesia catalana, tasca a la qual donà un contingut patriòtic i reivindicatiu; fundador i director de la revista Poemes (1963-64) fins que fou prohibida per la censura franquista, escriví el manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic  i publicà els reculls A tres veus (1962), Dos llibres (1964), La vida a cada pas (1968), Poemes clam (1969), Entre la multitud (1971), Crònica (1975), Anna com Formentera (1979) i El jardí (1982). El conjunt de la seva obra poètica fou recollit a Autoretrat (1986). El 1970 fou organitzador i presentador del Primer Festival Popular de Poesia Catalana, Gran Price.

Conreà també el teatre: Perdona, Franz (1965, premi Joan Santamaria), La sentència (1965), Paracels (representada el 1978), Cinc entremesos i una petita peça (1987, premi Ciutat de Granollers) i altres peces aplegades en el volum Teatre, 1964-74 (1974); l’assaig i la crítica, recollits a La poesia, un combat per Catalunya (1979), i un estudi sobre el passat, el present i les perspectives de futur del català a La llengua nacional de Catalunya (1992). Fou també autor de les memòries Àlbum-diari (1969-1972) (1972), El compromís de viure: apunts de memòria, III (1999), que obtingué el premi de la Fundació Trias Fargas, i de Crònica de l’antifranquisme a Catalunya (2003). L’any 1990 tingué cura de l’antologia Homenatge a Lluís Companys, un recull de poemes dedicats al president màrtir (1940-90).

Càrrecs i aportacions acadèmics i científics

 Fou president de l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (1995). Director del Programa Especial dels Laboratoris d’Anàlisis Clíniques (PELAC) del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya,  formà part de l’equip de redacció del vocabulari mèdic de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Responsable de la part mèdica de la Gran Enciclopèdia Catalana, formà part de l’equip de la col·lecció científica Monografies Mèdiques en la seva segona època i presidí el I Congrés Català de Ciències de Laboratori Clínic (juny del 1994).

És també autor d’estudis sobre la seva especialitat mèdica.

Obra  

Literatura

Poesia

  • A tres veus (1962)
  • Dos llibres (1964) (Suburbis - Cançons al meu país)
  • Cançoner Català de la Resistència (Cançons satíriques - Himnes i homenatges) (1967)
  • La vida a cada pas (1968)
  • Poemes clam (1969)
  • Entre la multitud (1971)
  • Crònica (1975)
  • Anna com Formentera (1979)
  • El jardí (1982, amb dibuixos de Jordi Trapero )
  • Un vol a Nova York (1984)
  • Crònica Bis (1986)
  • Autoretrat. Obra poètica (1962-1986) (1986)

 Teatre 

  • Perdona, Franz (1964), premi de teatre Joan Santamaria (1965)
  • La sentència (1965), estrenada el 10 de desembre de 1967 a Manresa
  • Paracels (1965-70), estrenada l’1 d’abril de 1978 a Arenys de Munt
  • Els postergats (1967)
  • Julieta (1970)
  • Teatre de taller (1975), conjunt d’esquetxos o peces curtes. Estrenada el 3 d’abril de 1979
  • Cinc entremesos i una petita peça (1987), premi Ciutat de Granollers
  • El gran poeta (de Roda d’entremesos)
  • Teatre, 1964-74 (1974), recull que aplega Perdona, Franz; La sentència, Paracels i Julieta.

Assaig literari i sobre la llengua catalana

  • Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1963), manifest poètic
  • Poemes (1963-64)*, revista literària de la qual es van publicar vuit números fins a la seva prohició per la censura franquista
  • Antologia del Premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller, recopilador i prologuista de les diverses antologies poètiques d’aquest premi
  • "Lectura i crítica de poesia en la clandestinitat 1959-1964 (Barbolles poètiques i poemes)", ponència al Congrés AISC. Universitat de Càller (Sardenya - Itàlia) - Revista Afers, núm. 22
  • La poesia, un combat per Catalunya (1979), assaig sobre literatura i recull de crítiques publicades a la revista Serra d’Or
  • Llengua, cultura, societat (1980), inèdit
  • Homenatge a Lluís Companys. President de la Generalitat de Catalunya. Poemes dedicats al president màrtir 1940-1990 (1990), recopilador de l’antologia poètica
  • "Sobre les perspectives del català a les universitats de fora de Catalunya”, publicat al volum 2 de les Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalana
  • La llengua nacional de Catalunya (1992)
  • "La lengua catalana, una deuda española”, article al diari ABC, 27 d’octubre de 1993
  • "Els escriptors catalans i la llengua pròpia”, article a la revista Cultura 

 Assaig polític i memòries

  • Àlbum-diari (1969-72), articles publicats a la revista Xaloc de Mèxic
  • Des de Catalunya, un socialisme per a tothom (1975)
  • "L’alternativa democràtica” (1977), treball inclòs al llibre Per una resposta socialista
  • Aportacions a la lluita nacionalista catalana (1978)
  • Notes per a la Declaració programàtica del Vè. Congrés (1978), ponència conjunta amb Miquel Roca i Junyent al Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya
  • El catalanisme polític (1980), inèdit
  • "La projecció política de Josep Maria Batista i Roca”, revista El Contemporani, núm. 6-7
  • El compromís de viure. Apunts de memòria (1999), III premi Fundació Ramon Trias Fargas 1999
  • L’altra cara de Barcelona (1999)
  • El rostre humà del Parlament. Apunts de memòria (2002)
  • Crònica de l’antifranquisme a Catalunya. Apunts de memòria (2003)
  • L’autodeterminació i Valentí Almirall, baró del Papiol (1990)
  • "La utopia, vigent, del catalanisme de J.V. Foix”, revista Afers, núm. 10
  • "Reflexions sobre la nostra identitat nacional, avui”, revista Afers, núm. 8

Medicina

  •  L’Ensenyament de la Medicina interna a la Facultat de Medicina de Barcelona (1843-1906)
  • Estudis per a determinar la compatibilitat transfusional i els problemes de la seva utilització pràctica (1963), Treballs de la Societat Catalana de Biologia XIX. Arxius de la Secció de Ciències, XXIX.
  • Els grups sanguinis (1972)
  • El diagnòstic biològic (1972)
  • El laboratori clínic d’assistència primària. Programa Especial dels laboratoris d’anàlisis clíniques (PELAC) (1991), coautor amb Josep Ramon Bardina Boixadera i Jordi Hierro Riu

Guardons

Premis literaris

  • Premi de teatre Joan Santamaria (1965)
  • Premi Ciutat de Granollers de teatre (1987)
  • III Premi Fundació Ramon Trias Fargas (1999)

Premis a la trajectòria professional i cívica

  • Creu de Sant Jordi (1998)
  • Premi a l’excel·lència professional del Consell de Col·legi de Metges de Catalunya (2004)