Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Front Nacional d’Alliberament
Política
Agrupació política revolucionària de l’antic Vietnam del Sud, fundada el 1960.
Integrat per grups polítics de procedència diversa sota control comunista, amb el suport del Vietnam del Nord, el seu braç armat, el Vietcong, dugué a terme des del 1962 la guerra de guerrilles contra el règim de Saigon, al qual donaven suport els EUA guerra del Vietnam De forta implantació en l’àmbit rural, fou admès a la conferència de pau de París 1968 i per mitjà del Govern Revolucionari Provisional 1969 controlà gran part del país Després de la retirada de les tropes nord-americanes del Vietnam del Sud 1973, l’enderrocament del règim de Saigon 1975 i la reunificació 1976,…
Pierre Bérégovoy
Política
Polític francès.
De procedència social molt humil, fou autodidacte Membre de la Resistència francesa, el 1958 fou un dels fundadors del Parti Socialiste Autonome El 1969 passà al Parti Socialiste i del 1975 al 1981 estigué al càrrec de les relacions exteriors del partit El 1982 entrà en el govern com a ministre d’afers socials El 1983 ocupà l’alcaldia de Nevers i fou ministre d’economia en dos períodes del 1984 al 1986 i del 1988 al 1992 A l’abril del 1992 fou nomenat primer ministre en substitució d’Edith Cresson, càrrec que abandonà un any després en mans del gaullista Édouard Balladur arran de la derrota…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Ramón Serrano Suñer
Història
Política
Polític castellà.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes Diputat a les corts per la CEDA 1933-36, fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista 1937 Aviat es convertí en una figura clau del nou règim amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins Fou ministre de l’interior 1938 i de la governació 1939, en un període molt dur de…
Josep Dencàs i Puigdollers

Josep Dencàs i Puigdollers
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià medicina De procedència conservadora, passà a militar en el nacionalisme extremista Proclamada la Segona República, intervingué activament en les vagues de telèfons i del port 1931 Adherit a Estat Català, fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya i per la ciutat de Barcelona en les eleccions del juny del 1931 i en les del Parlament de Catalunya novembre del 1932, del qual fou secretari Conseller de sanitat i assistència social gener del 1933 – setembre del 1934, mentre era president de les Joventuts d’Estat Català Collaborà en La Humanitat , Som 1933 i en…
,
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
Albert Rivera i Díaz
Política
Advocat i polític.
Als setze anys fou campió de natació de Catalunya Després de graduar-se en dret per ESADE, treballà als serveis jurídics de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Proper al Partido Popular i alhora als sectors més espanyolistes del Partit dels Socialistes de Catalunya, juntament amb el professor de dret constitucional Francesc de Carreras de qui havia estat alumne i altres intellectuals contraris al catalanisme el 2006 fundà el partit polític Ciutadans - Partit de la Ciutadania , centrat a combatre la política lingüística dels successius governs de la Generalitat i també l’autogovern…
Lluís Companys i Jover
Lluís Companys i Jover
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Inicis en el republicanisme i l’obrerisme Fill d’una família benestant pagesa Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l’Associació Escolar Republicana 1900 i milità en la Unió Republicana Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Foix i Albert Bastardas i Sampere Presidí 1910 les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana , amb les quals collaborà activament Fou redactor en cap 1912 de La Barricada , setmanari del Bloc Autonomista Català Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l’anada de Melquíades Álvarez a…
Referèndum de l’1 d’octubre

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…