Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
dictadura del proletariat
Història
Política
Règim polític propi de la transició de la societat capitalista a la societat comunista.
Es caracteritza pel fet d’ésser l’instrument de la revolució proletària i com a dominació del proletariat sobre la burgesia Hi subsisteix la divisió de la societat en classes, i encara s’hi dóna una classe dominant, el proletariat, amb una monopolització per aquesta classe de tots els mitjans de producció, i un poder d’estat, el poder del proletariat, que sotmet els seus enemics de classe Hom en troba la primera formulació a la Crítica del programa de Gotha de Karl Marx, però és en les obres de Lenin on fou teoritzada i més extensament definida, sobretot…
dictadura democraticopopular
Història
Política
Règim polític format per l’aliança de la classe obrera, els camperols i la petita burgesia urbana, sota la direcció política de la classe obrera.
És una forma específica de la dictadura del proletariat, i ha estat instaurada a la República Popular de la Xina
maoisme
Història
Política
Conjunt de posicions teoricopràctiques establertes per Mao Zedong.
Segons la intenció d’aquest, el maoisme no és cap doctrina constituïda, com és ara el marxisme o el leninisme el terme reflecteix més aviat la influència que han tingut les concepcions de Mao Zedong en determinats sectors dels moviments d’esquerra d’Occident Aquestes concepcions es palesaren amb motiu de la controvèrsia sinosoviètica 1960-64, que obrí un gran debat internacional sobre els problemes de l’edificació del socialisme i provocà diverses escissions en els partits comunistes de tot arreu i encara fou més important l’aparició, el 1965, de la Revolució Cultural, seguida per una…
José García Miranda
Militar
Política
Militar i polític.
Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo
marxisme leninisme
Economia
Filosofia
Política
Variant del marxisme, fruit de l’elaboració que en féu Lenin.
Aplicat a la construcció del socialisme a l’URSS, es caracteritzava per la prioritat donada a la pràctica revolucionària, que es realitzava a través de l’organització revolucionària del proletariat en el partit comunista Sovint hom veié en les deformacions burocràtiques de l’URSS una conseqüència de les concepcions leninistes sobre la relació entre la classe proletària i el partit De fet, hom seguí anomenant marxisme leninisme la doctrina oficial emanada dels estaments burocràtics de l’URSS després de la mort de Lenin fins a la perestroika 1985
Partit Socialrevolucionari Rus
Política
Organització política russa sorgida el 1901 de la fusió dels grups populistes encapçalats per Černov, Gotz, etc. , força influïts per l’anarquisme i pel revisionisme.
A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la collectivització de la terra en el marc del mir comunitat camperola tradicional i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917 En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics
revolució permanent
Política
Teoria formulada en embrió per Karl Marx (1850) i desenvolupada àmpliament per Lev Trockij (La revolució permanent, 1930).
Parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa —mitjançant la dictadura del proletariat — per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials Finalment, per evitar que la revolució sucumbeixi, cal estendre-la a tot el món L’any 1923 aquesta concepció revolucionària enfrontà Trockij amb Stalin, partidari de la construcció del socialisme…
democràcia popular
Política
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
L’integraven els estats de Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Iugoslàvia, Bulgària, Albània i, fins a un cert punt, República Democràtica Alemanya Sorgirí com a conseqüència de la derrota de les forces de l’Eix, l’avanç soviètic sobre Alemanya i la lluita interior de resistència Es crearen sota la direcció dels partits comunistes com a modalitat de la dictadura del proletariat en estats on hi havia forts partits socialistes, que foren integrats Romania, Polònia, Txecoslovàquia o camperols, que foren dissolts Polònia i Hongria Sotmeses a una estricta tutela per part de l’…
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…