Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític, el 1991 s’…
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia
Lajos Kossuth
Història
Política
Polític hongarès.
Fou el principal cap de la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria Primer ministre, abolí el feudalisme i proclamà la independència de la república hongaresa 1849, de la qual fou l’únic president Bé que féu proclamar per la Dieta la deposició dels Habsburg abril del 1849, les tropes austrorusses derrotaren l’exèrcit hongarès Kossuth s’exilià a Turquia i després a Itàlia, on establí contactes amb Mazzini i Garibaldi, amb l’esperança de promoure alhora la independència d’Itàlia, Polònia i Hongria Des de l’exili s’oposà categòricament al compromís austrohongarès del 1867
Lenín Moreno
Política
Polític equatorià, de nom complet Lenín Boltaire Moreno Garcés.
Fill d’un mestre esquerrà i lliurepensador, es graduà en administració pública per la Universidad Central del Ecuador Els anys següents es dedicà a l’ensenyament i posteriorment fundà una empresa turística Del 1997 al 1999 dirigí la Federación Nacional de Cámaras Provinciales de Turismo del Ecuador El 1998 fou objecte d’una temptativa d’atracament que el deixà paraplègic Des d’aleshores es dedicà a promoure millores per als discapacitats amb una gran projecció presidí la Dirección Nacional de Discapacidades 2001-04 i creà la fundació Eventa, dedicada a promoure la superació personal per als…
Carlos Arias Navarro

Carlos Arias Navarro
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític castellà.
Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de satisfer les…
Gino Capponi
Educació
Historiografia
Política
Polític, pedagog i historiador italià.
Del 1813 al 1820 viatjà per Europa i, de retorn a Florència, es dedicà a promoure obres culturals Fundà Antologia 1821 i Guida dell’Educatore 1836 contribuí a la fundació del Giornale Agrario Toscano i, el 1829, a la fundació de la primera casa d’estalvi de Florència Fou protector del Risorgimento i partidari del liberalisme moderat d’Azeglio Promulgat l’estatut del 1848, i obert el Parlament, fou elegit senador i després president del consell 17 d’agost-27 d’octubre Proclamada l’annexió de la Toscana al regne de Sardenya, fou de nou senador 1860 És autor, entre altres obres, de Frammento…
Laura Chinchilla Miranda
Política
Política costa-riquenya.
Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida diputada pel…
Albert Arnold Jr. Gore

Albert Arnold Jr. Gore
© Deutsche Umwelthilfe
Política
Polític nord-americà, més conegut com a Al Gore.
Passà la infància a Carthage Tennessee i es graduà en estudis governamentals a la Universitat de Harvard 1969 Ingressà a l’exèrcit i serví com a militar al Vietnam Membre del Senat 1984-93 i vicepresident dels EUA 1993-2001 durant el mandat de Bill Clinton, perdé les eleccions presidencials contra George W Bush, el 2000 Compromés ecològica i políticament, ha publicat Earth in the Balance Ecology and Human Spirit 1992, on exposa la necessitat d’una revolució ecològica de cara al segle XXI Ha impartit conferències arreu del món sobre la qüestió del canvi climàtic i ha realitzat el documental An…
Naomi Klein
Periodisme
Política
Periodista canadenca.
Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo 1999 i Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…
Chadli Bendjedid

Benedid Chadli
© Fototeca.cat
Militar
Política
Polític i militar algerià.
El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda inestabilitat interna…