Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Zeng Guofang
Història
Militar
Política
Polític i militar xinès.
Alt funcionari del govern manxú qing, organitzà la defensa contra la rebellió dels Taiping 1851-64, a la qual posà fi en emparar-se de Nanquín 1864 Fou nomenat 1869 virrei de Zhili actual Hebei i governador general de Jiangxi i Jiangnan 1871
Christiaan Rudolph De Wet
Història
Militar
Política
General i polític bòer.
Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat
José Matías Delgado
Història
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic salvadorenc.
Dirigí la primera rebellió contra Espanya 1811 Més tard intervingué en la proclamació de la independència de l’Amèrica Central 1821 L’any 1823 presidí l’assemblea general constituent de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Es retirà de la política després de fundar el bisbat de San Salvador 1825, del qual fou el primer titular
Stephen Grover Cleveland

Stephen Grovet Cleveland
© Fototeca.cat
Política
Polític nord-americà.
Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97
Humberto Delgado
Història
Militar
Política
Militar i polític portuguès.
Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista
Nicolás María Rivero
Història
Política
Polític castellà.
Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals
José María Calatrava
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult liberal.
Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques
Amān Allāh Khān
Història
Política
Emir de l’Afganistan (1919-29).
Tercer fill de Ḥabīb Allāh Khān, es rebellà contra el seu germà, Naṣr Allāh, successor del seu pare, i prengué el poder 1919 Lluità contra el Regne Unit, amb el qual signà després el tractat de Rāwalpindī 1919 El 1923 es proclamà rei Signà tractats amb Turquia i Rússia i dugué a terme nombroses reformes jurídiques, socials i econòmiques per a modernitzar el país Però aquests intents d’europeïtzació provocaren una reacció violenta per part dels ulemes, que aconseguiren la rebellió d’algunes tribus 1924 El 1928 hi hagué una revolta que l’obligà a abdicar 1929
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina