Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
James Francis Byrnes

James Francis Byrnes
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà, membre del partit demòcrata.
Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55
Joventut Nacionalista Republicana
Política
Grup polític valencià, format el 1915, que intentà la reconversió del blasquisme en partit favorable al valencianisme.
Davant l’oposició dels caps blasquistes— i en especial de Fèlix Azzati—, es dissolgué i molts dels seus aliats passaren a la Joventut Valencianista Un nou intent, amb els mateixos resultats, fou el de la Joventut Republicana Nacionalista 1918
Willy Claes
Política
Polític belga.
Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995 hagué de…
Simó Rosado i Sánchez
Política
Sindicalista.
Membre de la coordinadora de Comissions Obreres del Vallès Oriental, el mateix any 1974 que s’afilià al sindicat i a les Joventuts Comunistes del PSUC havia començat a treballar a la fàbrica Derbi , de la qual fou president del comitè d’empresa del 1979 al 1984 Entre el 1980 i el 1988 ocupà càrrecs en les CCOO del Vallès Oriental i de l’organització a Mollet del Vallès L’any següent ingressà al comitè central del PCE i al comitè executiu del PSUC, i posteriorment formà part del Consell Nacional d' ICV Secretari general de la Federació del Metall i de la Mineria de CCOO de Catalunya 1990, l’…
Miguel Boyer Salvador

Miguel Boyer (agost de 1995)
© TVE
Política
Polític i economista basc.
El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la…
Johannes Rau

Johannes Rau
© Oficina del President Johannes Rau
Política
Polític alemany.
Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys…
Comissions Obreres
Cartell editat el 1976 per Comissions Obreres poc després de la seva legalització com a sindicat
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
gaullisme
Història
Política
Moviment polític francès fundat pel general Charles De Gaulle.
El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…
Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne
© Partido Popular
Política
Polític gallec.
Formació i activitat docent Fill de pare gallec i mare bascofrancesa, el 1939 inicià estudis de dret a la Universitat de Sant Jaume de Compostella, i es llicencià el 1944 per la Universitat Complutense de Madrid Posteriorment obtingué el doctorat en Dret i també un doctorat en Ciències Polítiques i Econòmiques Guanyà per oposició la promoció a lletrat de les Corts Espanyoles 1945 i el 1946 ingressà a l’Escola Diplomàtica Compaginà la carrera política amb l’activitat docent, de la qual es jubilà l’any 1987 Fins aleshores fou catedràtic de Dret polític a la Universitat de València 1948 i de…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…