Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Komitet Gosudarstvennoje Bezopasnosti
Política
Organisme d’espionatge i contraespionatge i de policia política del règim de l’URSS.
Sorgit de la reestructuració 1954 de la policia política creada en temps de JStalin, augmentà el seu poder des de la caiguda de NSKhruščov 1964 Alguns dels seus màxims responsables, com Jurij Andropov, assoliren la màxima direcció política de l’URSS Fou dissolt el 1991
Georges-Eugène Haussmann
Història
Política
Polític francès, conegut també com a baró Haussmann.
Prefecte del departament del Sena 1853-69, sota el seu govern foren fets els grans treballs de la reestructuració urbanística de París El projecte era fruit de la naixent ciutat industrial, de les necessitats d’ordre públic i de les noves condicions higièniques París prengué així la seva configuració actual un esquema reticular proper als de l’urbanisme barroc, vàlid no tant pel seu plantejament teòric com per l’amplitud de la seva realització
Plutarco Elías Calles
© Fototeca.cat
Política
President de Mèxic (1924-28).
Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent…
Laureà López i Rodó
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…
peronisme
Política
Moviment sociopolític instaurat pel president Juan Domingo Perón a l’Argentina arran de les eleccions del 1946.
Tingué en el Partido Justiocialista , fundat pel mateix Perón el 1945, l’organització idònia per a propagar el seu missatge i aconseguir el poder Amb el concurs de la Confederación General del Trabajo, el peronisme creà un cos de lleis laborals i socials molt avançades Això li proporcionà un gran suport popular, sobre el qual muntà un populisme que es volia equidistant entre el capitalisme i el comunisme Aprofitant l’expansió econòmica de la postguerra, proclamà la independència econòmica de l’Argentina i l’autarquia, política que fou aclamada pel proletariat industrial i urbà, no organitzat…
Iannis Varufakis
Economia
Política
Economista i polític grec, de nacionalitat grega i australiana
Fill d'un destacat industrial del metall i activista d'esquerres, fou educat en escoles d'elit, i posteriorment anà a la Gran Bretanya, on obtingué un doctorat per la Universitat d'Essex Professor a la Universitat d'East Anglia 1985-87, més tard anà a Austràlia, on fou professor d'economia a la Universitat de Sydney fins el 2000, que tornà a Atenes i continuà exercint la docència a la Universitat d'Atenes Des del 2012 és professor a la Universitat de Texas Activista d'esquerres i influït com a economista pel pensament de Karl Marx, en 2004-2006 fou assessor del govern socialista del PASOK Al…
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Mauricio Macri
Política
Polític argentí.
Fill de Franco Macri, creador del grup empresarial Macri-SOCMA, un dels més importants de l’Argentina Graduat en enginyeria civil a la Universidad Católica Argentina, amplià estudis a la Universitat de Colúmbia EUA Fundador i membre del consell d’administració de l’empresa Mirgor 1983-94, el 1984 s’incorporà al grup Macri, dins del qual ha estat al capdavant de Socma Inversora 1985 i Sevel 1994, companyies de les quals dirigí l’expansió i la internacionalització El 1991 fou segrestat dotze dies, i del seu rescat hom descobrí que els autors eren agents de la policia federal El 1994 fou absolt…
Joan Herrera i Torres
© iniciativa.cat
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la…