Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
self-government
Política
Sistema administratiu britànic pel qual les administracions locals anglosaxones s’administren independentment, fins i tot amb característiques pròpies, sense que impliqui poder de decisió en política general.
De vegades hom també hi engloba certs grups regionals El self-government equival a l'autonomia administrativa, bé que més flexible
Jordi Costa i Roca
Educació
Política
Activista polític i cultural.
Enginyer químic, fou professor de física al liceu de Ceret Vallespir Membre del GREC, en dirigí el butlletí “Sant Joan i Barres” 1968-70 i contribuí a la fundació de la Universitat Catalana d’Estiu Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades Fou cofundador del Moviment Socialista de Catalunya Autor d’una Història del sindicalisme francès 1960 i de Xacbert de Rosselló, lleó de combat 1185-1275 1989
Juan Vicente Gómez Chacón
Política
Militar i polític veneçolà.
Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el nou règim,…
Moviment Comunista
Política
Partit polític sorgit el 1966 d’una escissió obrerista d’ETA —ETA berri—, que l’any 1969 es transformà en Moviment Comunista Basc (Komunistak) i el 1972 esdevingué Movimiento Comunista de España (MCE).
Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…
Llibert Cuatrecasas i Membrado

Llibert Cuatrecasas i Membrado
© Unió.cat
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret i en ciències econòmiques Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1953 i diputat al Congrés del 1979 al 1992 pel grup parlamentari de Convergència i Unió, també fou membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en presidí la Comissió d’Ordenació del Territori i Collectivitats Regionals i Locals En 1994-2004 representà la Generalitat de Catalunya a la Cambra de les Regions en el Congrés del Consell d’Europa, del qual fou nomenat president l’any 2000 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, en 1995-97 fou comissionat d’Actuacions…
Massimo D’Alema
Política
Polític italià.
Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit…
Joan Colom i Naval
Política
Polític.
El 1976 es doctorà en ciències econòmiques, i n’ha estat professor a la Universitat de Barcelona Fou diputat pel PSC al Congrés dels Diputats 1982-86 i posteriorment al Parlament Europeu 1986-2004, on fou portaveu del grup socialista per als afers pressupostaris 1987-94 i membre de la Comissió de Control Pressupostari 1986-99, entre altres càrrecs Del 1999 al 2004 fou vicepresident del Parlament Europeu El 2004 fou nomenat síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya càrrec que li fou renovat el 2007 i el 2010, i del qual fou rellevat el març del 2011 per Jaume Amat, i també…
grup d’afinitat anarquista
Política
Sociologia
Nucli bàsic de l’organització dels anarquistes espanyols.
Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups tingueren una…
Laura Chinchilla Miranda
Política
Política costa-riquenya.
Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina