Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
René Lévesque
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Polític i periodista quebequès.
El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968
René Viviani
Història
Política
Polític francès.
Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17
René Garcia Préval
Política
Polític haitià.
Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern…
René Barrientos Ortuño
Història
Militar
Política
Polític i militar bolivià.
Nomenat vicepresident de la república per Paz Estenssoro 1962, participà en el seu enderrocament 1964, i amb el general Ovando dirigí la junta militar que assumí el poder El 1966 fou elegit president de la república Morí en accident d’aviació
Jacques René Hébert
Història
Política
Polític revolucionari francès.
Fundador de l’òrgan dels extremistes Le Père Duchesne 1790 i membre influent del Club dels Cordeliers , fou dirigent de l’ala més revolucionària dels montagnards Fou executat, juntament amb alguns dels seus partidaris, perquè organitzà una insurrecció contra Robespierre, que consideraven moderat
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…
Jeroen Dijsselbloem
© Rijksoverheid.nl
Economia
Política
Economista i polític neerlandès.
Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork 1991, l’any 1985 ingressà al Partit del Treball Partij van de Arbeid, PvdA, dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari 2008 En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern…
Valéry Giscard d’Estaing
© Comissió Europea - Solvay Library
Política
Polític francès.
Fill d’un inspector francès destinat a l’Alemanya ocupada per França després de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial s’uní a la resistència contra els nazis Es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA l’any 1951, i posteriorment ingressà al cos d’inspectors de finances Incorporat al govern d’Edgar Faure 1955, el 1956 fou elegit diputat pel conservador Centre National des Indépendants et Paysans CNIP Proclamada la V República 1958, fou nomenat secretari al Ministeri d’Economia dels governs de De Gaulle i Michel Debré Després de l’escissió del CNIP, restà amb els…
Rassemblement du Peuple Français
Política
Moviment polític fundat el 1947 pel general De Gaulle.
Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De Gaulle,…
Aristide Briand
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Socialista actiu, dirigí la ‘Lanterne’, fou cofundador de ‘L’Humanité’, amb Jean Jaurès, i secretari general del partit socialista francès 1901 Elegit diputat 1902, promogué la llei de separació de l’estat i l’Església El 1906 fou ministre d’instrucció, i el 1909 succeí Georges Clemenceau com a president del consell Fou ministre de justícia amb Raymond Poincaré 1912 i amb René Viviani 1914, president del consell i ministre d’afers exteriors 1915-17 Defensor de la unió dels partits durant la Primera Guerra Mundial, recomanà en la postguerra una política flexible amb Alemanya Dimití el 1922,…