Resultats de la cerca

Formà part del procés més ampli de renovació conegut com a perestroika Comportava una considerable liberalització de la informació de les idees, la difusió de les quals havia romàs fins aleshores controlada per l’estat La nova política repercutí també en una major llibertat en el camp cultural

Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez

Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna

Llicenciat en dret, es dedicà a l’advocacia fins el 1974 Diputat per la Unió Radical Nacional el 1964 i per Nova Democràcia  en 1974-85, ho fou el 1989 per Renovació Democràtica, partit que presidí en 1985-94 Ministre de l’interior 1974-76 i de serveis socials 1977-81, el 1995 fou elegit pel parlament nou president de Grècia en substitució de Konstandinos Karamanlís , i fou reelegit en el càrrec en les eleccions del 2000 El març del 2005 fou succeït en el càrrec per Kàrolos Papúlias

Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…

Procedent d’una família benestant, estudià arquitectura naval i continuà després la seva educació a Tòquio i a París El 1915 fundà la revista Xin gingnian  ‘Nova joventut’, que esdevingué portaveu del moviment de renovació literària El 1917 fou nomenat degà de la facultat de literatura de la Universitat de Pequín Intervingué d’una manera destacada en el moviment del 4 de maig de 1919 Amb Li Dazhae fundà un grup comunista, que el 1921 esdevingué el Partit Comunista Xinès, del qual fou secretari general El 1927 fou considerat responsable de la política oportunista de collaboració…

Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva…

Graduat a la Universitat La Sapienza de Roma 1984, fins al principi dels anys vuitanta exercí d’advocat i fou professor universitari, amb una nombrosa producció acadèmica sobre dret constitucional El 1980 la màfia assassinà el seu germà gran, governador de Sicília El 1983 fou elegit diputat al Parlament per la Democràcia Cristiana , partit del qual n’esdevingué dirigent Revalidà el càrrec fins el 2008, i des del 1984 protagonitzà la renovació del partit que el 1994 desembocà en la creació del Partito Popolare Italiano, posteriorment integrat al Partito Democratico Fou ministre…