Resultats de la cerca

D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” 1873 i 1875-78, i fou diputat a corts el 1893 La creixent expansió del blasquisme frenà la seva carrera pública Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat-Penat en 1910-12

D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris

Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València 1914 Fou també president del consell d’administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del 1932 com a home…

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser…

Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única…