Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Responsabilitat pròpia i exclusiva d’un ministre o membre del govern, garantida com a tal mitjançant la seva signatura, amb relació als decrets i a les disposicions, que aquesta acompanya, que eximeix de responsabilitat al cap d’estat i els altres membres del govern.
De la responsabilitat, davant el parlament, per l’actuació política dels caps d’estat, són exempts a vegades els monarques
responsabilitat política
Política
Dret constitucional
Tipus de responsabilitat de determinats òrgans polítics que no es basa en paràmetres predeterminats pel dret, sinó en lliures apreciacions polítiques per part de l’òrgan encarregat d’exigir tal responsabilitat.
Durant el franquisme vigí a l’Estat espanyol la llei de responsabilitats polítiques, en virtut de la qual eren declarats criminals, i sancionats amb penes severíssimes, tots els qui haguessin contribuït a crear o agreujar —segons els termes de la llei i d’acord amb la mentalitat del legislador— “la subversió de tota mena de la qual ha estat feta víctima Espanya” entre l’11 d’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, així com els qui, en endavant, s’oposaren al Movimiento Nacional
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Capacitat que, en règims democràtics, tenen les cambres legislatives d’exigir als membres del poder executiu la responsabilitat de llurs actes.
En aquest sentit hom parla de confiança parlamentària com de condició de què han de gaudir els governs corresponents per a romandre en el poder
bill d’indemnitat
Política
Dret constitucional
En el règim constitucional britànic, text legal que ratifica l’actuació il·legal de la corona o dels seus oficials i la justifica per raons d’urgència o d’oportunitat.
El bill d’indemnitat, un cop convertit en act , eximeix aquella o aquells de tota responsabilitat civil o penal
Juan Rodríguez de Fonseca
Història
Cristianisme
Política
Prelat i home polític castellà.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1493, fou bisbe de Burgos, conseller d’Isabel I de Castella i de Ferran d’Aragó, i després de Carles I Hom li encarregà missions diplomàtiques de responsabilitat Tanmateix ha passat a la posteritat com l’home que fins l’any 1523 controlà els afers de les Índies, puix que fou president del Consell d’Índies en la primera etapa d’aquesta institució 1519-24 i encarregat dels afers comercials de la Casa de Contractació de Sevilla Des d’aquests llocs afavorí uns descobridors Ojeda, Pedrarias, Magalhães en contra d’altres Colom, Las Casas De caràcter…
Rossend Cabrer i Pallars
Política
Activista polític.
Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili…
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…
Josep Miró i Ardèvol
Política
Cristianisme
Polític i líder de grups catòlics.
Enginyer agrícola especialitzat en desenvolupament rural i diplomat en ordenació territorial, la seva activitat professional ha estat relacionada amb serveis d’estudis socioeconòmics Fou membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’agricultura del 1984 al 1989 i tres vegades regidor a l’ajuntament de Barcelona Abandonà l’activitat política per fidelitat a la seva condició de catòlic Presideix l’associació E-Cristians i la Convenció de Cristians per Europa Dirigeix el periòdic digital Forum Libertas i collabora en alguns…
Kurt Waldheim
Kurt Waldheim
© Fototeca.cat
Política
Polític austríac.
Membre del cos diplomàtic des de l’any 1945, fou observador d’Àustria a l’ONU 1955, ambaixador al Canadà 1956-60 i representant permanent d’Àustria a l’ONU 1964-68 Candidat per la democràcia cristiana en les eleccions presidencials del 1971 47% dels vots, substituí Situ U Thant com a secretari general de l’ONU 1972-81 Malgrat la controvèrsia sobre la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra com a oficial de l’exèrcit alemany a Iugoslàvia i a Grècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1986 fou elegit president de l’estat primer president austríac no socialista des del…
Daniel Rebull i Cabré
Història
Política
Sindicalista i polític.
Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’…