Resultats de la cerca

Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…

Davant l’oposició dels caps blasquistes— i en especial de Fèlix Azzati—, es dissolgué i molts dels seus aliats passaren a la Joventut Valencianista Un nou intent, amb els mateixos resultats, fou el de la Joventut Republicana Nacionalista 1918

Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El…

Llicenciat en medicina i cirurgia Coordinador d’ Izquierda Unida a Astúries, en la VI Assemblea Federal d’Izquierda Unida de l’octubre del 2000 fou elegit coordinador general en substitució de Julio Anguita González Després d’una etapa de mals resultats electorals, fou reelegit coordinador general d’Izquierda Unida el desembre del 2004 en la VIII assemblea general de la formació, caracteritzada per una forta divisió interna Superà el principal candidat alternatiu, Enrique Santiago, que tenia el suport del PCE, i un mes després el consell polític d’IU el ratificà en el càrrec En…

Militant de jove del justicialisme  peronista, es llicencià en dret per la Universitat de La Plata Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz reelegit els anys 1995 i 1999 Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem , però aquest renuncià a…

Fundat per Antoni Miserachs el qual l’abandonà el 1977 i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática, de Gil-Robles, aviat se'n deslligà Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980

Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya

Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del…