Militant de jove del justicialisme (peronista), es llicencià en dret per la Universitat de La Plata. Exercí l’advocacia fins al 1983, en què fou nomenat president de la Caja de Previsión Social. El 1987 fou escollit alcalde de Río Gallegos, i el 1991, governador de la província de Santa Cruz (reelegit els anys 1995 i 1999). Tot i les crítiques per algunes pràctiques autoritàries, els bons resultats econòmics el projectaren a la política estatal: en la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril del 2003, Kirchner fou superat per Carlos Saúl Menem, però aquest renuncià a presentar-se en la segona volta, i Kirchner fou nomenat president al maig. El seu mandat fou marcat per la recuperació econòmica, els conflictes fronterers amb l’Uruguai, els esforços de cooperació regional i les rivalitats amb el sector del peronisme liderat per Eduardo Duhalde. Renuncià a un segon mandat en favor de la candidatura de la seva esposa Cristina Fernández de Kirchner, que guanyà les eleccions presidencials de l’octubre del 2007. President del Partido Justicialista des del maig del 2008, dimití aquest càrrec al juny de l’any següent com a conseqüència dels mals resultats en les eleccions legislatives d’aquest mes. En les eleccions del 2009 fou novament elegit diputat i al març del 2010 fou elegit president d'UNASUR.
Néstor Kirchner
© IISD
Polític argentí.