Resultats de la cerca

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor,…

De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés  i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín  1851 i el Diario Madrileño  1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El …

Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar

Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i assentà les…

S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès

Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir la docència…

Participà en la revolució del 1688 i fou diputat whig i després tory Fou secretari d’estat 1704-08 i aconseguí la unió amb Escòcia Cap de govern 1710-14, reorganitzà el fisc, fundà la Companyia de la Mar del Sud 1711 i signà el tractat d’Utrecht 1713 Amb l’oposició dels whigs i dels tories radicals, fou destituït 1714, acusat de traïció i empresonat 1715-17

Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…

Diputat tory a 21 anys, secretari d’afers irlandesos el 1812 i secretari de l’interior el 1828, reformà el codi penal i organitzà, per primera vegada a la Gran Bretanya, una força permanent de policia metropolitana Oposat a la política tory , formà, damunt la base d’uns principis de reforma moderada, el Conservative Party, amb el qual triomfà a les eleccions del 1841 El seu govern 1841-46 traçà l’esquema de l’actuació dels conservadors durant l’era victoriana modificació de les estructures polítiques per garantir llur permanència al poder en un context de canvis socials profunds Cal…

Graduat a la Universitat de Yale i a la Kennedy School of Government de Harvard, en 1984-88 formà part del departament de planificació del Departament d’Estat Collaborador habitual a la premsa, és autor de diversos llibres sobre política exterior dels EUA, entre els quals A Twilight Struggle American Power and Nicaragua 1977-90 1996 Present Dangers Crisis and Opportunity in American Foreign Policy 2000, i Of Paradise and Power America and Europe in the New World Order 2003 Un dels principals ideòlegs del neoconservadorisme en la política exterior nord-americana, ha constatat també la creixent…