Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Miquel Mayol i Raynal
Política
Polític.
Estudià dret a París, a Alger i a Montpeller Professor de dret a Nantes i a Perpinyà Començà la carrera política a París, vinculat a moviments cristians Novament a Perpinyà 1968, s’adherí al Grup Cultural de Joventut Catalana i al Parti Socialiste Unifié Amb Llorenç Planes i altres fundà el Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació 1970, embrió de l’Esquerra Catalana dels treballadors 1972, de la qual fou el principal dirigent fins el 1981, en què l’abandonà Participà en iniciatives de promoció catalana Universitat Catalana d’Estiu, Grup Pirinenc Rossellonès, Grup d’…
Pere Rameil
Història
Política
Polític.
Advocat Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any Fou sotssecretari d’estat de belles arts 1926 i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs Publicà poemes i alguns sainets
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana
Esquerra Catalana dels Treballadors
Política
Grup polític de la Catalunya del Nord, cronològicament el primer d’obediència estrictament nord-catalana d’ençà del 1659.
Fundat al castell de Pradells, al Vallespir, el 1972, com a derivació política del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació CREA, es defineix com a partit polític revolucionari en lluita per l’emancipació nacional i social del poble treballador nord-català, propugna la construcció d’una societat comunista i, momentàniament, aspira a l’obtenció d’un estatut d’autonomia nacional de Catalunya del Nord dins l’Estat francès Heretà del CREA l’òrgan d’expressió " La falç " Els seus dirigents més coneguts foren Miquel Mayol, Pere Iu Baron, Jaume Roure i Maria Àngels Falqués Presentà…