Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gerald Rudolph Ford

Gerald Rudolph Ford
Política
Polític nord-americà.
Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal
Rudolph W. Giuliani
Política
Polític nord-americà.
Llicenciat en dret per la New York University 1968, la seva tasca des del jutjat de Nova York en la persecució del crim, el tràfic de drogues i les màfies el portaren al tercer càrrec en importància del Departament de Justícia dels Estats Units 1981-83 Fiscal federal del districte sud de Nova York 1983-89, l’any 1993 es convertí en el primer republicà que era elegit alcalde de Nova York des del 1965 Reelegit el 1997, l’any 2001 Giuliani afrontà el darrer any de mandat enmig d’una forta polèmica al voltant de la seva vida privada i el seu estat de salut, a la vegada que es convertí en un dels…
Christiaan Rudolph De Wet
Història
Militar
Política
General i polític bòer.
Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat
Republican Party
Política
Partit polític nord-americà.
Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…