Resultats de la cerca

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més àmplia a les…

Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei…

Se li coneixen tres ambaixades, dues a l’Egipte 1263 i 1279 i una de molt important a Tilimsen el 1276, que portà el renovellament del tractat d’amistat del 1277 entre la corona catalanoaragonesa i el regne marroquí i la continuació del pagament del tribut anyal de 200 diners d’or fixat en temps de Jaume I

Republicà, el 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat El 1917 participà en el Bloc Assembleista i tingué una actitud propera al regionalisme Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16, Folklore musical mallorquín 1926

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Quart marquès de Tavara, comanador d’Alcántara Fou lloctinent de València 1618-22 durant el seu mandat morí Felip III de Castella 1621 Posteriorment fou virrei de Sicília 1626-27

De la família dels castlans de Mediona, establerta a Mediona, Lavit i altres indrets del Penedès El 1286 el rei li donà la baronia de Pierola El 1274 era ambaixador, per part de l’infant Pere, a França, quan aquell pretenia Navarra El 1285 acompanyà Pere II a Perpinyà, quan pretenia d’apoderar-se de Jaume II de Mallorca, aliat del rei de França Tingué un paper molt destacat en la defensa de Besalú, durant la fracassada invasió a Catalunya de Felip III de França Del 1286 al 1288 fou procurador o lloctinent de Mallorca quan l’infant Alfons ocupà l’illa, a causa de la valença feta pel seu rei al…