Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jean-Bertrand Aristide
Política
Polític haitià.
Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…
Alan García Pérez

Alan Pérez
Casa Rosada (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític peruà.
Estudià dret a Lima i a Madrid, i posteriorment sociologia a París L’any 1976 ingressà a l’APRA Alianza Popular Revolucionaria Americana , el 1978 fou elegit membre de l’assemblea constituent i el 1980 esdevingué diputat al Congrés per aquest partit, del qual l’any 1982 ocupà el càrrec de secretari general El 1985 assolí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per la decisió de nacionalitzar la banca i suspendre el pagament del deute extern L’empobriment durant aquests anys, que estigueren presidits per una altíssima inflació, afavoriren la inestabilitat social i el creixement…
Alfons XIII d’Espanya
Història
Política
Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII i de Maria Cristina d’Àustria.
Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…
Política. Antiga URSS 2019
Política
El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…
Sozialdemokratische Partei Deutschlands
Política
Organització política alemanya creada en el congrés de Gotha (1875), amb el nom —fins el 1890— de Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands.
Fou el resultat de la unió de l’Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein fundada per Ferdinand Lassalle el 1863, i el Sozialdemokratische Arbeiterpartei fundat l’any 1869 en el congrés d’Eisenach per August Bebel i Wilhelm Liebknecht La política repressiva de Bismarck 1878-90 no aconseguí de frenar el seu creixement En el congrés d’Erfurt 1891 adoptà un programa marxista revolucionari defensat per Kautsky A partir del 1896 prengué cos la tendència revisionista d’ Eduard Bernstein , que, malgrat les condemnes oficials com la del congrés de Hannover, 1899, s’introduí profundament en la pràctica del…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
nacionalisme
Política
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…