Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Theódoros Kolokotronis
Història
Política
Patriota i polític grec.
Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836
Charles Montagu
Literatura anglesa
Política
Estadista i escriptor anglès.
Comte de Halifax Deixeble i amic de Newton i financer expert, fou diputat, canceller i primer ministre 1697 Ideà el primer fons d’amortització del deute públic i, seguint el projecte de WPaterson, fundà el Banc d’Anglaterra 1694 També creà 1698 i tornà a ordenar 1708 la Companyia de les Índies Orientals Els seus escrits poètics i els seus discursos parlamentaris foren publicats el 1715
Aritomo Yamagata
Història
Militar
Política
Polític i militar japonès.
Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907
Josep Cotoner i Allendesalazar
Història
Política
Polític conservador, fill de Ferran Cotoner i Chacón.
Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…
Amaiur
Política
Coalició electoral de l’esquerra independentista basca.
La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…
Centre Regionalista de Mallorca
Política
Entitat política creada a Palma, Mallorca, al desembre del 1917 per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener del mateix any en «La Veu de Mallorca».
Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits 1919 Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué
tupamaro
Història
Política
Nom popular amb què són coneguts els membres del Movimiento de Liberación Nacional de l’Uruguai iniciat el 1962.
Moviment revolucionari, el nom deriva del cabdill indi Tupac Amaru Els tupamaros primerament actuaren entre els camperols del nord i els talladors de canya de sucre L’advocat Raúl Sendic en fou l’organitzador i el màxim dirigent Per Nadal del 1963, amb el nom de comandos de la muerte , repartiren als barris pobres de Montevideo queviures requisats als grans magatzems El 1965 es donaren a conèixer com a tupamaros amb un atac a un dipòsit de la companyia Bayer Seguint les tàctiques de la guerrilla urbana, organitzaren cops espectaculars, com ara fugides en massa de penals, la…
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
Ruud Lubbers
Política
Nom amb què fou conegut el polític holandès Rudolphus Franciscus Marie Lubbers.
Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic KUP i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics CDA, formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius…
cort
Història
Política
Òrgan legilatiu establert per les diverses constitucions de l’Estat espanyol des de la Constitució de Cadis (1812).
Al s XIX, amb la caiguda de l’Antic Règim, les corts esdevingueren una institució de característiques essencialment diferents Però el fet de mantenir el mateix nom fou degut a l’interès a entroncar amb la tradició històrica, posant en relleu llur importància com a institució vetlladora de les llibertats del poble Fora d’aquest interès per mantenir el nom, la concepció d’aquestes noves corts partia de la pràctica i de les doctrines polítiques dels règims constitucionals europeus, especialment de França i d’Anglaterra Les corts, en el règim polític constitucional i parlamentari, no eren ja una…