Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
estat de guerra
Política
Dret constitucional
Situació d’excepció decretada pel govern d’un estat, que transmet a l’autoritat militar els poders relatius al manteniment de l’ordre públic i substitueix la jurisdicció ordinària per la jurisdicció militar.
La constitució espanyola del 1978 no preveu aquesta situació d’excepció
estat fallit
Política
Estat fràgil la incapacitat del qual per a desenvolupar les funcions normals i per a controlar el territori a l'interior de les seves fronteres el porten a una situació d’inviabilitat o de col·lapse imminent.
La feblesa extrema de les institucions governamentals en comporta la deslegitimació per part dels ciutadans, els quals tendeixen a organitzar-se de manera parallela en xarxes que funcionen al marge de l’estat o en contra seu Com a resultat d’aquesta situació, el poder es fragmenta en múltiples centres de poder que competeixen entre si i també amb el mateix govern autoproclamat o internacionalment reconegut com a legítim, sigui per a suplantar-lo o per a crear estats independents en una part del territori En els estats fallits, aquestes rivalitats adopten la forma de guerres…
regressió
Política
Sociologia
Retorn a una situació anterior, política o social, o religiosa, ja superada.
estat d’emergència
Política
Sociologia
Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.
pla
Economia
Política
Sociologia
Conjunt orgànic de directrius i mesures polítiques i econòmiques adreçades a resoldre un problema o una situació determinats.
independència
Política
Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc, no sotmesos a l’autoritat d’altres.
cohabitació
Política
Situació en la qual un cap d’estat i un govern de partits polítics diferents ocupen simultàniament el poder.
El terme és aplicat especialment al sistema polític francès, en què el govern, emanat del parlament, i el president de l’estat comparteixen poders executius
reacció
Política
Sociologia
Actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o àdhuc revolucionària.
En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit