Resultats de la cerca

Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la…

Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en 1879-90, i el…

L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…

Aquesta cambra, sovint amb funcions idèntiques que la cambra baixa dels sistemes parlamentaris bicamerals, sol ésser elegida per sufragi universal, com durant la Segona República espanyola La forma de reclutament també pot ésser l’elecció indirecta i el nomenament

Fill del setè duc de Marlborough Elegit diputat, defensà les tendències progressistes dins el partit tory Partidari del sufragi universal i de l’aliança amb els treballadors industrials, formà un grup que era conegut amb el nom de “quart partit” Fundà la Primrose League, reorganitzà el partit i contribuí al triomf del 1886 fou líder dels Comuns i canceller de l’Exchequer, però dimití el mateix any

La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu

Es tracta d’un sistema de sufragi indirecte per mitjà del qual determinats estats Alaska, Colorado, Hawaii, Kansas, Maine, Minnesota, Nevada, North Dakota, Wyoming i Iowa trien els delegats que intervindran en la nominació estatal del candidat presidencial Es diferencia de les eleccions primàries  pròpiament dites en el fet que el vot no és individual, sinó uninominal per cada assemblea de districte del partit El caucus d'Iowa inaugura la cursa dels comicis dels candidats presidencials tant pel Partit Republicà com pel Demòcrata, motiu pel qual el seu resultat té impacte, a…

Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els…

Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…