Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Nādir al-Dahabī
Política
Polític i militar jordà.
Estudià enginyeria aeronàutica a Grècia 1969 i al Regne Unit 1982, i administració pública als EUA 1987 Des del 1992 ocupà càrrecs a la Força Aèria jordana, i el 1994 en fou nomenat cap Membre del consell d’administració de la International Air Transport Association IATA 1995-98, presidí aquest organisme entre el 1997 i el 1998 Ministre de Transports 2001-03, el 2004 fou nomenat cap de l’autoritat de la zona econòmica especial d’Al-Àqaba Fou primer ministre 2007-09
Oscar Luigi Scalfaro

Oscar Luigi Scalfaro
© Accademia Bonifaciana
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga en la presidència de…
Naruhito

Naruhito
Política
Emperador del Japó (2019).
Fill de l’emperador Akihito , es graduà en història 1982 a la Universitat Gaukushin, i els anys 1983-85 cursà un curs de transport naval al Merton College de la Universitat d’Oxford, cosa que el convertí en el primer hereu al tron del Japó que estudià fora del país Posteriorment obtingué un doctorat en història En pujar al tron el seu pare 1989 fou nomenat príncep hereu El 1993 es casà amb Owada Masako, d’origen plebeu, de qui tingué una filla, la princesa Aiko 2001 L’endemà de l’abdicació del seu pare, l’1 de maig de 2019, Naruhito esdevingué el 126è emperador del Japó El seu…
Abel Matutes i Juan
Política
Polític i empresari.
Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del…
Nicolás Maduro Moros

Nicolás Maduro Moros
© Gobierno Bolivariano de Venezuela
Política
Polític veneçolà.
Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà…
James Brendan Bolger
Política
Polític neozelandès.
Nascut en el si d’una família d’immigrants catòlics irlandesos, després d’entrar en política a través d’una delegació de la Federació de Grangers, el 1963 es traslladà a North Island El 1972 accedí al nivell polític nacional en ésser elegit diputat per King Country amb el Partit Nacional El 1977 esdevingué primer ministre de pesca i ministre associat d’agricultura Ministre de treball 1978-84 i ministre d’immigració 1978-81, el 1983 fou president de l’Organització Internacional del Treball OIT Al novembre del 1984 fou nomenat vicepresident de l’oposició fins el març del 1986, moment en què…
Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economia
Política
Economista i política.
Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…
Werner Faymann
Política
Polític austríac.
Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos mesos després…
Jens Stoltenberg

Jens Stoltenberg
© Guri Dahl, Scanpix / Oficina del Primer Ministre de Noruega
Política
Polític noruec.
Es graduà en economia per la Universitat d’Oslo el 1987, on fou professor en 1989-90 Afiliat molt jove al partit laborista, collaborà en l’òrgan d’aquest Arbeiderblade , i el 1985 passà a formar part del comitè central del partit, del qual fou president de les joventuts 1985-89, vicepresident 1992-2002 i president des d’aquest any, entre altres càrrecs Diputat per Oslo des del 1993, i cap de diversos comitès parlamentaris energia 1997-2000 afers estrangers 2001-05, fou ministre de medi ambient 1990-91 i transport i energia 1993-96 en governs de Gro Harlem Brundtland i ministre de finances del…
Josep Campo i Pérez
Economia
Política
Polític i financer.
Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…