Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Consell Insular d’Eivissa
Política
Consell insular de l’illa d’Eivissa, creat a partir de la segregació del Consell Insular d’Eivissa i Formentera en dos nous consells, segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007.
Vigent a partir d’aquest mateix any, és format per tretze consellers Francesc Tarrés i Marí, del PSIB-PSOE, fou el primer president El succeïren Vicent Serra i Ferrer 2011-15, del PP Vicent Torres i Guasch 2015-19, del PSOE i Vicent Marí i Torres des del 2019, del PP
Manuel Juliachs i Mata
Història
Política
Polític.
Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà part de l’…
Konstantin Ustinovič Černenko
Política
Polític soviètic.
D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus tretze mesos…
Il’a Grigor’evič Erenburg
Il’a Grigor'evic Erenburg
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Comunicació
Escriptor, publicista i activista social soviètic.
El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història de la caiguda…
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa De…
Christian Bourquin

Christian Bourquin
Política
Polític.
Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg 1977, aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta collaboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche , participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la representació de…
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Abdul·là I de l’Aràbia Saudita

Abdul·là I de l’Aràbia Saudita
© Ambaixada de l'Aràbia Saudita als EUA
Política
Rei de l’Aràbia Saudita (2005-2015).
Tretzè fill del rei Abd al-Aziz, l’any 1961 fou nomenat alcalde de la Meca i el 1963 cap de la Guàrdia Nacional, càrrec que ocupà fins el 2010 A la mort del rei Fayssal 1975, el germanastre d’Abdullà, Khàlid, esdevingué rei i el nomenà segon vice-primer ministre Des d’aquest càrrec esdevingué un destacat defensor de la solidaritat entre els països àrabs i medià en el conflicte entre Síria i Jordània a l’inici dels anys vuitanta En accedir al tron el seu germanastre Fahd 1982 fou nomenat príncep hereu i primer vice-primer ministre Des de la segona meitat de la dècada de 1990 es feu càrrec del…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Moviment Socialista Panhel·lènic
Política
Partit polític grec fundat el 1974.
És més conegut per PASOK, acrònim de Panellinio Sosialistiko Kinima Restablert el sistema parlamentari a Grècia 1974, no fou fins l’any 1981 que el PASOK guanyà les eleccions generals, resultat que es repetí el 1985 La gestió socialitzant del govern del PASOK, amb la figura indiscutida del seu fundador Andreas Papandreu com a primer ministre, provocà episodis de tensió amb alguns sectors del país i amb la CEE a la qual Grècia havia ingressat el 1981 Els escàndols relacionats amb alguns alts càrrecs del partit contribuïren a la seva derrota el 1989, però la majoria justa obtinguda per Nova…