Moviment Socialista Panhel·lènic

PASOK, Πανελλήνιο Σοσιαλιστικό Κίνημα (el)

Partit polític grec fundat el 1974.

És més conegut per PASOK, acrònim de Panellinio Sosialistiko Kinima. Restablert el sistema parlamentari a Grècia (1974), no fou fins l’any 1981 que el PASOK guanyà les eleccions generals, resultat que es repetí el 1985. La gestió socialitzant del govern del PASOK, amb la figura indiscutida del seu fundador Andreas Papandreu com a primer ministre, provocà episodis de tensió amb alguns sectors del país i amb la CEE (a la qual Grècia havia ingressat el 1981).

Els escàndols relacionats amb alguns alts càrrecs del partit contribuïren a la seva derrota el 1989, però la majoria justa obtinguda per Nova Democràcia possibilità el retorn del PASOK al poder en les eleccions anticipades del 1993, arran de la deserció de dos diputats conservadors. Mort Papandreu (1996), el succeí en el càrrec Konstandinis Simitis, el qual, confirmat al capdavant del govern del PASOK en les eleccions del mateix any i, posteriorment, el 2000, adoptà una orientació més centrista.

Al febrer del 2004 Simitis dimití el càrrec de secretari general, en el qual fou substituït per Giorgios Papandreu. En les eleccions del març d’aquest any el PASOK fou derrotat per Nova Democràcia. L’any següent, Geòrgios Papandreu (fill d’Andreas Papandreu) fou elegit president de la s’estengueren arreu del territori català a través de la xarxa de Centres Catòlics. Ja avançat el segle XIX Internacional Socialista. En les eleccions del setembre del 2007, el PASOK restà encara a l’oposició amb només el 38,1% dels vots i 102 escons (sobre 300) . Aquests resultats motivaren canvis en la direcció del partit, i Geòrgios Papandreu en fou elegit líder. En les eleccions anticipades de l’octubre del 2009 els socialistes obtingueren una victòria rotunda (159 escons), però la catastròfica situació econòmica a conseqüència de la crisi del deute posà en entredit tota la classe política grega, tant per part de la ciutadania com per part de la UE i les institucions financeres internacionals.

Davant la impopularitat creixent de les mesures d’austeritat reclamats per aquests darrers, al juliol del 2011 Papandreu anuncià la convocatòria d’un referèndum sobre l’acceptació de les mesures d’austeritat, proposta a la qual  la Unió Europea i les institucions financeres internacionals respongueren pressionant en contra. Després de retirar la consulta, Papndreu i el govern socialista dimitiren el 7 de novembre, i poc després, a instàncies de la UE el PASOK, junt amb altres forces polítiques gregues constituí un govern de concentració de transició de perfil tècnic.

En el pla intern, la crisi grega forçà canvis a l’interior del PASOK: al març del 2012, Papandreu fou substituït a la presidència pel ministre de finances, Evangelos Venizelos, que dimití el càrrec per a concórrer a les eleccions del maig i el juny del 2012 en les quals, tanamteix, el PASOK tan sols obtingué la tercera posició (41 i 33 escons). Tot i això, entrà en el govern de coalició encapçalat pel primer ministre de centredreta Antonis Samaras. En les eleccions al Parlament Europeu del 2014 obtingué dos diputats dels tretze que corresponien a Grècia, i en les eleccions generals anticipades del 25 de gener de 2015 fou el setè partit, amb només el 4,7% dels vots i 13 diputats.