Resultats de la cerca

El nom s’ha aplicat sobretot en relació amb l’URSS, de la qual hom ha parlat de diverses troiques al llarg del temps la darrera, formada el 1964 per Brežnev, Kosygin i Podgorny, restà desfeta el 1977, quan el primer absorbí el càrrec del darrer, que fou destituït sobtadament

D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46

Militant socialdemòcrata, collaborà amb Lenin des del 1908, participà en la revolució del 1917 i afavorí la política de collaboració amb els altres partits socialistes Membre del Comitè Central del Partit Comunista, gestionà l’acord de Brest-Litovsk 1918 Fou membre de la troica que governà el país entre el 1922 i el 1924 i s’alià amb Stalin contra Trockij, però més tard s’uní a Trockij i Zinov'ev contra la dictadura staliniana Destituït 1927 i expulsat del partit 1932, fou empresonat 1934 i executat

Fill d'un destacat industrial del metall i activista d'esquerres, fou educat en escoles d'elit, i posteriorment anà a la Gran Bretanya, on obtingué un doctorat per la Universitat d'Essex Professor a la Universitat d'East Anglia 1985-87, més tard anà a Austràlia, on fou professor d'economia a la Universitat de Sydney fins el 2000, que tornà a Atenes i continuà exercint la docència a la Universitat d'Atenes Des del 2012 és professor a la Universitat de Texas Activista d'esquerres i influït com a economista pel pensament de Karl Marx, en 2004-2006 fou assessor del govern socialista del PASOK Al…

Graduat en enginyeria civil a la Universitat Politècnica d’Atenes, on cursà un postgrau d’urbanisme i planificació regional Activista en organitzacions d’esquerres des dels anys d’educació secundària, entre el 1999 i el 2003 fou secretari general de les joventuts de Sinaspismós, partit de l’esquerra radical, i el 2004 esdevingué membre del comitè central, i el 2008, president Elegit diputat 2009 al Parlament grec i cap del grup parlamentari  Syriza , la coalició d’esquerres on era integrada Sinaspismós, fou reelegit el 2012 i esdevingué cap de l’oposició, posició des de la qual atacà durament…

Encapçalada per Alexis Tsipras , n’és el membre principal Sinaspismós, la Coalició del Moviment de les Esquerres i per a l’Ecologia Inclou també altres partits comunistes i de l’esquerra alternativa En les eleccions legislatives del 2004 obtingué 6 diputats dels 300 del Parlament grec Tingué un gran creixement amb la crisi global del 2008, que ensorrà amb especial virulència l’economia grega i capgirà tot el sistema polític del país en les eleccions legislatives obtingué successivament 14 2009, 52 maig del 2012 i 71 diputats juny del 2012, que el situaren com a segona força de la cambra,…

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg…

Política internacional Mare Mortum L'elecció, al final del 2014, de Béji Caïd Essebsi com a primer ministre de Tunísia, que ja havia estat ministre en governs de la dictadura, va tancar una transició de quatre anys a l'únic país del Magrib on les llavors de la dita Primavera Àrab han fructificat en un règim democràtic, amb participació política i social A l'octubre, el Quartet per al Diàleg Nacional va rebre el Nobel de la Pau com a reconeixement al procés, que es desenvolupa malgrat els atemptats terroristes, que tenen com a objectiu principal el turisme Museu del Bardo, al març, i platges…

Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…

Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…