Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Émile Boutmy
Història
Política
Politicòleg francès.
El 1871 fundà i dirigí l’École Libre des Sciences Politiques, on es forma la classe política francesa El 1880 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Morales Les seves obres més importants són Études de droit constitutionnel, Essai d’une psychologie du peuple anglais au XIXème siècle i Essai d’une psychologie politique du peuple américain
Ferhat Abbas
Ferhat Abbas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític algerià.
Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre
Emili Brousse
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola
Antonio María Oriol y Urquijo
Política
Polític espanyol.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1935, s’incorporà al Movimiento Nacional arran de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i acabà la guerra civil amb el grau d’alferes provisional Després de la guerra es dedicà a activitats industrials i el 1957 fou nomenat director general de Beneficiència i Obres Socials El 1965 fou nomenat ministre de Justícia, càrrec que ocupà fins al juny del 1973, que fou cessat Un mes després fou designat president del Consell d’Estat, lloc que abandonà el 1979 A l’abril del 1976 fou nomenat president del Consell Assessor de la Unión Nacional…
Ramon Xaudaró i Fàbregas
Història
Política
Polític i revolucionari.
Liberal exaltat durant el Trienni Constitucional, el 1823 hagué d’exiliar-se a França, on derivà cap a posicions resoltament republicanes, i el 1832 publicà en francès, a Llemotges, les Bases d’une constitution politique ou principes fondamentaux d’un systhème républicain reeditat a Barcelona, en castellà, el 1868 De retorn a Barcelona, fou redactor d' El Catalán i es relacionà amb els primers nuclis republicans del Principat Terrades, Monturiol, Pi i Margall L’any 1836 fou deportat a Canàries per la seva participació en les matances de la Ciutadella del gener d’aquell any, i el 4 de maig de…
Joan Maluquer i Viladot

Joan Maluquer i Viladot
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i jurisconsult.
Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…
, ,
republicanisme
Història
Política
Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…