Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol
i de l’ Esquerra Comunista
.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S'oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…
Ernesto Teodoro Moneta
Periodisme
Política
Periodista i pacifista italià.
Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…
Zdeněek Fierlinger
Història
Política
Polític txec.
Fou primer ministre 1945-46 i president del partit socialdemòcrata des del 1945 fins a la seva unificació amb el partit comunista 1948 Fou també president de l’assemblea nacional 1953-64 i, fins el 1966, membre del buró polític del partit comunista
Onésimo Redondo Ortega
Història
Política
Polític castellà.
Després de fundar a Valladolid les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica 1931, s’aplegà amb el grup La Conquista del Estado i conformà les JONS 1931 Participà en la unificació de les JONS amb Falange Española 1934 Morí al front a la guerra civil de 1936-39
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment Europeu…
Johann Gustav Droysen
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada
Convergència Socialista de Catalunya
Política
Organització política formada el 1974 per l’ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya
—encapçalada per Joan Reventós—, el Movimiento para la Autogestión y el Socialismo, Reconstrucción Socialista de Catalunya, i altres grups i persones independents.
Membre de l’Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques i de la Federació de Partits Socialistes , des d’un socialisme marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, volgué vertebrar la unificació dels socialistes del Principat des del federalisme Assolit parcialment aquest objectiu després d’un míting al Palau Blaugrana de Barcelona juny del 1976, al novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés
Johann Karl Rodbertus
Economia
Història
Política
Economista i polític alemany.
Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850
Alfonso Ferrero La Marmora
Història
Militar
Política
General i polític italià.
Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma
Front d’Esquerres de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Coalició electoral que triomfà ampliament en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de serveis i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina