Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina 1926 Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39 Més tard formà part de la conselleria de finances El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…

Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…

Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i Javier de…

Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la…

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a conèixer, i les…

Nasqué en el si d’una família humil que no li pogué proporcionar gaires estudis A quinze anys treballà d’aprenent de fuster amb un oncle seu i a 24 anys marxà a Londres, on inicià el seu activisme sindical en ser escollit per formar part d’una comissió que reclamava jornades laborals de nou hores Posteriorment participà en la creació d’un sindicat únic i en la International Working Men's Association que abandonà per discrepàncies ideològiques amb alguns dels seus dirigents El 1868 inicià la seva activitat política en presentar-se diverses vegades com a diputat a la Cambra dels Comuns, però no…