Resultats de la cerca

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo…

A Where Angels Fear to Tread 1905 ja s’insinuen els temes principals de la seva obra la crítica de la burgesia britànica a la darreria del període victorià i, com a contrapunt, la imatge d’Itàlia com a símbol d’una cultura més espontània A The Longest Journey 1907 critica l’esnobisme intellectual Aquests temes, refermats a A Room With a View 1908, exposició de l’ensorrament d’actituds rígides d’uns anglesos a Itàlia, atenyen una subtilesa notable a Howards End 1910, on, sota l’aparença de comèdia irònica, una tragèdia esclata a conseqüència d'una catàstrofe imprevista una de les…

Educat a Oxford, és conegut especialment per la seva obra poètica The Complaint, or Night Thoughts on Life, Death and Immortality 1742-45, obra que per temàtica i ambientació el qualifica com a poeta preromàntic Fou autor també de peces teatrals, entre les quals sobresurten The Revenge estrenada el 1721 i The Brothers estrenada el 1753 Com a crític sobresurt el volum Conjectures on Original Composition 1769, obra adreçada al seu amic el novellista Samuel Richardson, que ha estat considerada com a precursora del pensament romàntic

Compongué les primeres Eclogues conegudes en llengua anglesa La seva obra més coneguda, però, és The Ship of Fools 1509, en gran part traducció i adaptació de l’obra de Sebastian Brant, document satíric sobre l’època

Publicà anònimament Gebir 1798, primera peça important de la seva obra poètica The Hellenics 1847 i Heroic Idylls 1864 fusionen l’amor amb la bellesa clàssica i la inspiració moderna És molt coneguda la seva extensa obra en prosa Imaginary Conversations 1828, on intervenen diversos personatges històrics

De la seva nombrosa obra poètica, que palesa una certa influència de Tennyson i de MArnold i també dels clàssics grecs, cal destacar The Prince's Quest 1880, Epigrams 1884, Lachrymae Musarum 1892, The Purple East 1896 i A Hundred Poems 1922 Reculls definitius de la seva obra aparegueren el 1899, i pòstumament el 1936

Destacat purità que prengué part activa en la campanya a favor de la clausura dels teatres anglesos, fet que defensà en l’obra Histriomastix 1632 Acusat de difamar la reina Enriqueta Maria, fou empresonat i mutilat Amb el triomf dels puritans rebé indult a la seva pena perpètua 1660 Defensà els drets de Carles II i a partir d’aleshores produí la seva millor obra Brevia Parlamentaria Rediviva 1662

Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves relacions,…

Fill d’un sacerdot anglicà Tingué atacs de bogeria, provocats en part per crisis religioses, fet que condicionà la seva obra poètica Collaborà amb John Newton en l’elaboració dels Olney Hymns , conreà la sàtira a John Gilpin 1782 i a Table Talk 1782 The Task 1785, obra en vers lliure, inspirada en la natura, li donà la fama El darrer poema, The Castaway 1798, anunciava el Romanticisme El seu epistolari és un dels millors de la literatura anglesa

Juntament amb la seva muller, QDLeavis, propugnà la dimensió moral en l’obra literària i l’estudi detallat dels texts, no la seva explicació Fundador de la revista “Scrutiny” 1932-53, la seva obra més significativa és The Great Tradition 1948, on traça una línia de la novellística anglesa que va de Jane Austen a DHLawrence, passant per Henry James i Joseph Conrad, sense acceptar-hi un ChDickens ni, posteriorment, un JJoyce ni una VWoolf, la darrera dels quals fou objecte de les seves duríssimes crítiques, que féu extensives al Grup de Bloomsbury