Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
puig Rom
Vista aèria del castre del Puig Rom (Roses)
© Fototeca.cat
Muntanya
Promontori (224 m) de l’extrem SW de la península del cap de Creus, que tanca pel N l’àmplia badia de Roses.
Geològicament és constituït per granodiorites i tonalites sintectòniques del plutó hercinià de Roses, amb exemples notoris de zones de cisallaAl seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
Cadinell
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell
puig Cabrer
Muntanya
Muntanya (525 m alt.) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba.
És termenal dels municipis de Valls, la Riba Alt Camp i Montblanc Conca de Barberà
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
els Josepets
Barri
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets.
El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa