Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
coll de Parpers
Collada
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada aquí serra de Parpers
) entre la serra d’Ametlla (425 m) i el turó dels Castellans (378 m), al límit dels municipis de la Roca del Vallès i d’Argentona.
Hi passa l’autovia de Granollers a Mataró pel túnel homònim
coll de Poses
Collada
Coll (690 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, per on passa la carretera de Caldes de Montbui a Moià, entre els cingles de Gallifa, a l’W, i la vall engorjada de la riera de Tenes, a l’E.
És termenal dels municipis de Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines Vallès Oriental
coll de la Ganga
Collada
Coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al S, i la del Daró, al N.
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
coll Forcat
Collada
Coll (810 m) de la serra de l’Albera, dins el terme de la Jonquera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyer.
coll de les Eres
Collada
Depressió de la serra de Sant Llorenç del Munt (930 m), que separa el Montcau del massís de la Mola.
port del Comte
Serra de El port del Comte, Solsonès
© C.I.C -Moià
Collada
Coll (1 692 m alt.) conegut també amb el nom de coll de Port.
És situat entre la serra de Port del Comte , a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa Alt Urgell, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord Solsonès, a la conca del Cardener, al sud hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja