Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Sant Gabriel
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), al S de la ciutat, vora la mar.
La parròquia fou erigida el 1947
Sant Blai
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), que sorgí vora l’antic cementiri de Sant Blai, desaparegut, a ponent de la ciutat, entre el que fou barranc de Sant Blai i l’estació del ferrocarril de Madrid.
El 1952 fou erigida la parròquia de Sant Blai Des de fa alguns anys s’hi celebren unes festes de moros i cristians
raval Roig
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Bemacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l’antic Portal Nou i l’església del Socors.
Era, originàriament, un barri de pescadors
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
el Cuc
Barri
Barri d’Anglès (Selva), a la confluència del Ter amb la riera d’Osor.
la Ciutat Jardí
Barri
Barri residencial d’Alacant (Alacantí), 3 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera a Sant Vicent del Raspeig.
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
Auguer
Barri de s’Auguer, tradicionalment nucli pescador de Blanes (Selva)
© Fototeca.cat
Barri
Barri pescador de Blanes (Selva) a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…