Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Puigventós
Barri
Barri del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.
S'ha convertit en un barri d’expansió de la Bisbal
el Puig
Barri
Barri del municipi de Sant Mori (Alt Empordà), situat a la part nord del nucli del Castell; començà a poblar-se al s XVIII.
Donà nom al municipi l’any 1937
el Port de Llançà
Barri
Barri marítim del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al S de l’estuari de la riera de la Valleta.
Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia
Salom
Barri
Barri del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), al NE del nucli urbà.
sa Riera
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat davant la cala de sa Riera, oberta al sector nord del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un important nucli turístic i residencial L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…