Resultats de la cerca

N'és l’eix el carrer de Tapis

Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…

Donà nom al municipi l’any 1937

Antic lloc de pescadors, ha esdevingut centre turístic i residencial estiueig, que tendeix a unir-se amb la vila A mig camí s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Port , bastit el 1691, sufragani de la parròquia

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…

El 1602 tenia 17 veïns

En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis

Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou la vida pescadora del Cabanyal fou tema freqüent de la pintura de Joaquim Sorolla al s XX conservà durant molt temps la major part de la població pescadora de València, que arribava a prop d’un miler de persones L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del s XIX al lloc d’una antiga ermita A partir de la fi del s XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del s…

Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons L’església Sant Roc esdevingué parroquial el 1902