Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Sant Pere de Ger
Barri
Barri de Ger (Baixa Cerdanya), situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local
Sant Martí de Cerdanya
Barri
Caseria del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Sant Martí d’Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà.
Sant Jordi d’Alfafar
Barri
Barri d’Alfafar (Horta del Sud) situat al NW del terme, al límit amb Benetússer.
el Pedró
Barri
Barri de Pi, del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del poble.
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…
els Josepets
Barri
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets.
El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri
Font de l’Omet
Barri
Barri del municipi de Picassent (Horta del Sud), al SW de la vila, format entorn d’una font d’aigua mineromedicinal.
Té baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera