Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
Peramàs
Barri
Barri perifèric de Mataró (Maresme) sorgit a partir de l’onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys cinquanta.
Fuse
Barri
Antiga ciutat de l’illa de Honshū, Japó, actualment barri d’Higashiōsaka, a l’E d’Osaka.
Centre industrial i comercial
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
la Ciutat Jardí
Barri
Barri residencial de Mataró, al nord-est del nucli urbà, dins la zona de l’Eixample, format per torres.
Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Mataró, segons un projecte del 1924
Cirera
Barri
Barri perifèric de Mataró, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera
, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja
.
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’autopista de…