Resultats de la cerca

Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial

Hi ha l’estació de ferrocarril

Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà

Promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge Sorgí entre el 1950 i el 1952 per tal d’acollir barraquistes de la Diagonal, el Morrot, el Somorrostro, Sant Sebastià amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic del 1952 Format per blocs d’habitatges, té greus deficiències de construcció, d’urbanització i de serveis públics Li dóna nom un polvorí del segle XVII que es conserva És voltat per pedreres del Foment d’Obres i Construccions, el barri dels Ferrocarrils Catalans, les vies del tren del mateix nom i els barris de Can Clos i la Vinya

Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics

Entre els anys 1960-70 fou un nucli de població immigrada, i moltes del les cases eres d’autoconstrucció