Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
la Platja d’Argelers
Barri
Barri marítim de la vila d’Argelers (Rosselló), estès al llarg de la platja dels Pins, de 3 km de longitud, entre el grau de la Maçana, al S (que el separa del nucli del Racó), i el grau de la Ribereta, al N.
Sorgit entre els anys 1920 i 1940 a partir de la zona meridional, més pròxima a la vila, on es troben les grans residències privades l’expansió vers el nord ha estat feta per grans empreses, d’acord amb el pla d’endegament de la costa de la regió de Llenguadoc-Rosselló Entre els dos sectors hi ha l’església amb vitralls de Willy Mucha A l’estiu dóna allotjament a més de 100 000 persones a l’hivern hi ha una població permanent de prop d’un miler d’habitants
la Plana
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al SW del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars.
Sorgí durant el primer terç del s XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgès i menestral Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom
Portopí
Barri
Barri de Palma (Mallorca) i sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’W) i el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la…
es Pont d’Inca
Barri
Barri (pontdinquers) del municipi de Marratxí (Mallorca), format a partir de mitjan s XIX al llarg de la carretera de Palma a Inca, just després del pont d’Inca, damunt el torrent Gros, límit entre els municipis de Marratxí i Palma, a l’aglomeració de la qual pertany.
Fins el 1915 hi hagué una gran fàbrica de farines Farinera Balear Hi ha alguns centres d’ensenyament religiós germans de les escoles cristianes, collegi de la Presentació La seva església, iniciada el 1890, esdevingué parròquia el 1912 Entre aquest nucli i el des Pla de Na Tesa hi ha l’aeroport de Son Bonet Ha esdevingut un centre industrial
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos
Can Puiggener
Barri
Barri perifèric de Sabadell, al NE de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada al s XV amb el nom de mas de Canals
).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del Pla de Can Puiggener , mancat de tota mena de serveis La població conjunta era de 7 105 h el 1984