Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Copacabana
Vista de Copacabana, l’àrea suburbana de Rio de Janeiro, Brasil
© X. Pintanel
Barri
Sector de l’àrea suburbana de Rio de Janeiro, Brasil.
Situat al sud-oest del Pão de Açúcar, estès vora l’Atlàntic des del Morro do Leme fins al Forte de Copacabana Gran estació balneària, de fama mundial, que atreu un gran nombre de turistes
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha installades algunes petites indústries La seva població és,…
Montbau
Barri
Barri residencial perifèric del sector N de Barcelona, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons 31 ha promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes GGiráldez, PLópez Iñigo i XSubias i Fages pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs, i en la segona fase 1961 per PLópez i JSoteres, entre d’altres La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM La població prevista era d’uns 10 000 h Hi resideixen 6 973 h, principalment obrers…
EUR
Vista parcial d' EUR
© Fototeca.cat
Barri
Sigla amb què és coneguda l’Esposizione Universale di Roma, barri del sud de Roma iniciat el 1938 per contenir la projectada exposició de l’any 1942.
Des del 1951 és centre administratiu, de serveis museus i centres esportius dels Jocs Olímpics del 1960 i àrea residencial
els Molins
Barri
Barri de Mataró (Maresme), situat al N de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell
Richmond
Barri
Barri de Nova York, EUA, que inclou tota la Staten Island i diverses illes més petites, en el port novaiorquès.
És unit a Brooklyn pel pont de Verrazano-Narrows De lent creixement al segle XIX, perjudicat per una deficient xarxa de transports, passà a ésser un dels cinc districtes de la metròpolis en formar-se la Gran Nova York 1898 Actualment constitueix un important centre de comerços i manufactures, i també és àrea residencial en expansió
el Molí de Vent
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), al S del nucli urbà, planificat durant el mandat del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària.
Té un conjunt de 3 200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans Hi ha espais verds, equipaments esportius i socioculturals i hom hi ha installat un annex de la Biblioteca Municipal
Santa Eulàlia
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera…
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…