Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Gavamar
Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
la Torre-roja
La Torre Roja de Viladecans (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), centrada en la torre Roja
, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat en arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada La quadra és esmentada encara el 1834
Marianao
El parc de Marianao, a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Boi de Llobregat, situat al NW del nucli urbà, a continuació de l’eixample.
Fou urbanitzat durant els anys cinquanta entorn d’una residència del marquès de Marianao el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic
la Torreblanca
Barri
Barri del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat.
Situat a l’indret de l’antiga torre Blanca , enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al s XVI als Requesens i després dita casa Dusai , dels marquesos de Monistrol d’Anoia Hom hi ha establert un important centre de producció de roses L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència del municipi de Sant Just Desvern amb els de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí
Sant Ildefons
Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació dels habitatges…