Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
el Besòs i el Maresme
Barri
Barri del districte de Sant Martí (Barcelona), que inclou els antics barris anomenats el Besòs i el Maresme.
La nova divisió administrativa fou aprovada el desembre del 2006
Ocata

Vista de la platja d’Ocata, al Masnou (Maresme)
© Fototeca.cat
Barri
Barri del Masnou (Maresme), amb el qual forma un continuum
urbà, a llevant del centre de la vila.
S'estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, parallelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador
Cerdanyola

Un aspecte del barri de Cerdanyola a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Barri
Barri perifèric de Mataró, vora la riera d’Argentona.
Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’installà, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola 181 m D’estructura anàrquica —es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos—, manca de molts serveis bàsics el 1965 tenia 2 873 habitatges el 22,6% del total de Mataró En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha Hi han estat traslladades diverses indústries
les Ànimes
Barri
Barri marítim del municipi de Sant Vicenç de Montalt (Maresme), en el límit amb el terme municipal de Caldetes.
Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s’esdevingué a partir del s XVIII amb els antics barris marítims d’altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l’emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes
el Besòs
Barri
Antic barri situat a l’extrem de llevant de Barcelona, entre la zona industrial del Poble Nou i el projectat gran parc del Besòs (pla Cerdà, 1859), que, en part, reduïa i retallava.
Era travessat per l’autopista de Barcelona a Mataró Fou promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge el traçat urbanístic fou projectat pels arquitectes G Giráldez, P López Iñigo i X Subias Les obres foren fetes entre el 1960 i el 1967 Ocupava 32,6 ha i comprenia 4843 habitatges 68,5 m 2 de superfície mitjana, més 364 botigues La població era de 18117 h est 1985, amb una densitat de 556 h per ha, 153 habitatges per ha i una botiga per cada 13 habitatges Es caracteritzava per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el…