Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Sant Ildefons

Polígon d’habitatges de Sant Ildefons, al municipi de Cornellà de Llobregat
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial i perifèric de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat entre la carretera de Fogars de Tordera i la línia del ferrocarril de la RENFE (per Vilafranca), al límit amb el municipi d’Esplugues de Llobregat (Barcelonès), amb el qual forma un continu urbà.
És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació…
les Cases del Congrés

Les Cases del Congrés, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.
Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona
les Fontetes
Barri
Barri de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), al SE del poble.
Es començà a construir vers el 1964, i és format per grans blocs d’habitatges Barri dormitori de les zones industrials properes, consta d’uns 4 000 habitatges
el Besòs
Barri
Antic barri situat a l’extrem de llevant de Barcelona, entre la zona industrial del Poble Nou i el projectat gran parc del Besòs (pla Cerdà, 1859), que, en part, reduïa i retallava.
Era travessat per l’autopista de Barcelona a Mataró Fou promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge el traçat urbanístic fou projectat pels arquitectes G Giráldez, P López Iñigo i X Subias Les obres foren fetes entre el 1960 i el 1967 Ocupava 32,6 ha i comprenia 4843 habitatges 68,5 m 2 de superfície mitjana, més 364 botigues La població era de 18117 h est 1985, amb una densitat de 556 h per ha, 153 habitatges per ha i una botiga per cada 13 habitatges Es caracteritzava per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el…
les Roquetes

Bloc Carles Tries, a les Roquetes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
la Mina
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situat a la dreta del riu, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3 266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges uns 400 habitatges destinats preferentment als barraquistes barcelonins El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2 152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Can Tunis i de la…
Port

Façana d’un bloc de pisos, al barri del Port de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Barcelona situat al vessant de ponent de la muntanya de Montjuïc, entre la via dels Ferrocarrils Catalans i el passeig de la Zona Franca, que amb el carrer de la Mare de Déu de Port són els principals eixos.
És format per blocs d’habitatges, els primers edificats el 1966 pel Patronat Municipal de l’Habitatge, per les antigues cases, encara dempeus, dels pagesos que conreaven les terres ocupades ara per la Zona Franca i que ocuparen, també, els nous habitatges, i per la colònia industrial Santiveri Forma part del sector on existia des d’època romana el port, cobert posteriorment per terres d’alluvió L’antiga capella de la Mare de Déu de Port és actualment parròquia Santa Maria del Port Hi ha associació de veïns
Can Mas
Barri
Barri del municipi de Ripollet (Vallès Occidental) constituït per grans blocs d’habitatges de construcció recent.
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…
Oliva

Barri Oliva de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina