Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Son Roca
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, entre sa Vileta i So n’Anglada, al peu de la serra de son Marill.
L’oratori inaugurat el 1914 fou erigit en parròquia que comprèn les cases de So N'Anglada el 1954
es Pla de na Tesa
Barri
Barri del municipi de Marratxí (Mallorca), vora l’aglomeració de Palma, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.
Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860
Sant Agustí
Barri
Barri residencial de Palma (Mallorca ), a la costa, al límit amb el terme de Calvià, dins el qual es troba el nucli més antic de Cas Català, amb el qual forma una conurbació.
S'inicià com a barri d’estiueig des del començament del segle XX El 1910 s’hi construí un oratori dedicat a sant Agustí, el qual donà nom al barri El seu creixement feu que el 1934 esdevingués vicaria in capite dependent de la parròquia de Gènova una nova església fou construïda en 1962-65 Dotat d’un petit club nàutic, és una zona eminentment turística i de cases amb jardí, amb un nucli important de població estrangera
s’Indioteria
Barri
Antiga caseria
Barri i antiga caseria del terme municipal de Palma (Mallorca), situat al límit amb el de Marratxí, entre les línies de ferrocarril de Sóller (W) i d’Inca (E).
Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en…
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia…