Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Can Costa
Barri
Barri del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), estès als vessants del turó de les Canals.
Construït a partir dels seixanta
el Colador
Barri
Barri obrer del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a 2 km de la vila, sobre la carretera de Vila-real.
Fou bastit als anys cinquanta i seixanta, vinculat a la indústria del taulell
la Barriada Nova
Barri
Barri del municipi de Canovelles (Vallès Oriental), format prop de l’estació del Nord de Granollers.
Actualment exerceix les funcions de cap municipal Aglutina la gran allau immigratòria que es produí dels anys seixanta ençà
Fortuny
Barri
Barri de Reus, al S del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta
la Plana d’en Lledó
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), a l’W del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni dels seixanta amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars És deficitari en equipaments urbans
Gavamar
Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
Barri Gaudí
Barri Gaudí, a Reus (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Reus (Baix Camp), al NW del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi 1964-65, que preveu l’edificació de 8 ha per a 12 500 habitants Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys seixanta És ocupat per obrers qualificats i per empleats
la Platja de Calafell
Aspecte de la Platja de Calafell (Calafell)
© C.I.C - Moià
Barri
Barri marítim del municipi de Calafell (Baix Penedès), al S del poble, al sector de ponent de l’àmplia platja sorrenca.
Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic
les Oliveres
Barri
Barri perifèric i obrer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al sector muntanyós del NE del centre urbà.
És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h
la Llàntia
Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou